ACTITUTS INCÍVIQUES

aparcar en un reservat per a discapacitat ÉS UNA ACTITUT INCÍVICA SEMPRE es miri com es vulgui
APARCAR EN UN ESPAI RESERVAT PER A DISCAPACITATS ÉS UNA ACTITUD INCÍVICA ES MIRI COM ES MIRI, ENCARA QUE L'INFRACTOR HO VEGI DIFERENT. EL SIMPLE FET DE TENIR UNA DISCAPACITAT, VOL DIR "DIFICULTAT PER LA NORMAL MOBILITAT" I AIXÒ SENYORS INFRACTORS, ÉS UN ATEMPTAT A LA NORMAL LLIBERTAT RESTRINGIDA DE MOVIMENT DE LA PERSONA DISCAPACITADA--
________________REFLEXIONIN PER FAVOR____________

__________________ I SIGUIN CÍVICS ___________________
De tots ès conegut ( o hauria de ser-ho) la dificultat que les persones amb disminució física tenen a l'hora de desplaçarse per la vila, i del grandisim esforç que presuposa arrosegar el propi cos , generalment amb la mancança de molts dels muscles motrius, que hauríen de fer la feina, i a vegades pitjor i tot, arrosegant a més algun estri per poder desplaçarnos, cadira de rodes, bastons , muletes, per poder assolir una estabilitat precària, així doncs, els aparcaments reservats, en diferents punts de la vila, NO SON UN LUXE , SINO UNA NECESITAT.
La mancança d'aquest tipus d'aparcament, es fefaent a la nostra vila, ón per exemple,el propi ajuntament NO DISPOSA DE CAP RESERVA D'AQUEST TIPUS, o a l'ambulatori, casa de la cultura, museu municipal, esglesia de sant Pere, etc, dificultant encara més, el desplaçament de la persona discapacitada, al haber d'aparcar mes lluny i per tant de provocar el ella, un major esforç, i cansament, si a aixó hi afegim que el temps pot ser plujós.....IMAGINEU-VOS LA DIFICULTAT AFEGIDA amb patinades i caigudes.
HAURÍEM DE CONCIENCIARNOS TOTS PLEGATS DE LA NECESSITAT DE L'EXISTÈNCIA D'AQUESTS APARCAMENTS, DEL SEU RESPECTE, I DE LA FUNCIÓ SOCIAL QUE COMPLIRÍEN SI EXISTISIN.

Comparteix