Diada 2014, de nou sense la nostra presència... al Masnou

Els mateixos arguments que exposava a El Masnou VIU del setembre passat podria replicar-los en aquest article, sense variar una coma.

Hi explicava els motius de la nostra no assistència a la Diada del Masnou, i que podria resumir amb les següents expressions:

Primer, dret a “decidir”; segon, enyor de la Segona República; tercer, victimisme x3 x4 x5; quart, PP dolent, molt dolent; i cinquè, corrupció? Serà la d’altres.

Aquesta Diada 2014, viscuda pel nacionalisme de manera intensa, és la pròpia en un any en què es veurà la fi del camí cap a enlloc, emprès per Artur Mas.

La participació menor és un fet silenciós, emparat pels mitjans subvencionats de Catalunya.

La intensitat i il•lusió dels afins és contrastable i respectable, abocada a la parafernàlia nacionalista al voltant de la celebració del Tricentenari i en l’expectativa del 9 N. Un 9 N que apunta ―tal com està plantejat― a una inconstitucionalitat manifesta, ja que un altre 9 N podria ser possible ―o no― per les vies que emparen les nostres lleis i dintre de l’Estat de Dret i de la nostra Constitució. Massa farragós per als que tenen tanta pressa!

La farsa continuada de 34 anys de l’ex Honorable Sr. Pujol ha estat la punta d’un iceberg sota el qual s’ha amagat una pèssima gestió dels darrers anys de la Generalitat, a perjudici de tots els ciutadans. Una realitat amb què s’hauran de trobar els governants de Catalunya el 10 N i davant de la qual possiblement no quedi cap altra més sortida que les urnes.

Des del PP del Masnou continuarem amb la nostra línia política, centrada en la realitat del dia a dia del nostre municipi, sense perdre l’objectiu del que sí que importa: els problemes i interessos dels masnovins.

Per últim, vull recordar, encara que alguns ho ignorin, que Catalunya haurà rebut de l’Estat, entre 2012 i 2014, 37.000 milions d’euros, a més del que rebrà al 2015, més de 1.700 milions addicionals acordats al Consell de Política Fiscal i Financera, per ajudar a reestructurar el seu deute i, en definitiva, per sostenir els seus comptes fallits (deute de 61.000 milions d’euros). S’anomena solidaritat, i hi és. Sense fer soroll.

Federico de las Heras
Regidor i portaveu a l'Ajuntament del Masnou

Comparteix