ELS NOSTRES PLENS MUNICIPALS I L´ESTAT DE LA NACIO

Si una característica tenen els plens municipals del Masnou és el dret d’admissió de tot tipus de propostes. Tant s’hi pot reprovar un ministre com blasmar-hi el Govern d’Aragó per una actuació sobre les seves llengües, o s’hi pot llegir un manifest sobre el 18 de juliol del 1936 i discutir-hi, amb termes exaltats i esquitxats d’un feminisme ranci, la reforma de la Llei de l’avortament. Això sí, sense cap a altre dret reconegut que el de la dona, segons la doctrina pròpia d’aquest consistori. Si a algú inexpert en aquestes arts se li ocorregués assistir a alguna d’aquestes sessions, li semblaria que està vivint una obra de teatre digna de Lope de Vega, però tristament no és així: és una realitat en què allò irreal forma part de la mateixa essència.

La doctrina i, per tant, allò eteri, formen part de nostre paisatge masnoví, per al goig dels uns i la indolència dels altres. Que ningú no se sorprengui d’aquesta manera estranya de ser, ja que així s’ha forjat durant anys amb el segell de les esquerres, mata-segellat per les dretes catalanistes.

Veiem en assumptes del dia propostes que, en contra de qualsevol actuació de la Generalitat, són reprovades pels seus propis comilitants (això sí, edulcorades), mancades de qualsevol empenta per defensar el que és seu —cosa que entendríem encara que no compartíssim. I sobre l’estat de la nació, més present en ocasions que l’estat de la nostra vila, hi abunden temes en què no hi ha proporció: ni proporció del que es pot fer ni proporció del que s’ha de fer. I així ens va. Els seguidors llangueixen. La connexió en línia ha caigut, fastiguejats fins i tot els píxels. I els assistents a l’acte no passen dels habituals. NormaI. Com podem generar interès per allò local si no som capaços de transmetre’l ni una sola vegada al mes?

Per què no tractem únicament temes locals al Ple i l’obrim als ciutadans? Per què no ens centrem, en definitiva, en els problemes que interessen als nostres veïns i deixem als altres la política extramunicipal?

Federico de las Heras

Comparteix