El ritme en xocar produeix una vibració alhora que una força interior es desperta a través dels sentits, aquesta expressió vital commou l´arrel de l´ésser. I comunica.
Un dia, ja fa molt de temps, va ser descobert escampat per diversos indrets. Cada llogaret i poblat va trobar-lo, segurament per casualitat, de distinta manera, així com cada poble entén el so del món de manera diferent.
En un indret van distingir-lo fregant dues pedres o dues branques per mirar de fer foc i en un altre van ser uns nens esbojarrats tot jugant a tustar-se entre ells les esquenes.
Va aparèixer de moltes maneres en llocs diferents i totes les que ara us pugueu imaginar poden ser certes. El que és segur és que de seguida desvetllà una gran curiositat i per això se´l considerà de vital importància.
El ritme és interminable perquè no s´acaba mai, com els tambors que imiten els batecs de la terra. Quan un ritme sona, el so s´enfila amunt fins el cel, el travessa i es perd en d´infinit. Com una constel•lació màgica.
text: Joana Bel
